Excel·lència,
Senyors síndics,
Senyors consellers,
Andorranes i andorrans,

Per tots nosaltres, aquesta jornada serà memorable.

Celebra, en efecte, l'orgull que tenim del nostre passat i la fidelitat que sentim de ser els hereus de set segles d'història des que el papa Martí IV reconeixia els pareatges.

Il·lustra la nostra unitat ja que, potser per primera vegada dins els nostres annals, els dos coprínceps estan reunits enmig del seu poble sobre el sòl andorrà.

Expressa la confiança que posem en el destí del Principat i la voluntat que tenim de forjar-nos junts l'avenir.

Aquest orgull, aquesta unitat, aquesta confiança, els sento personalment, amb una intensitat especial, perquè els comparteixo amb vosaltres i a casa vostra.

Aquest primer contacte que tinc amb la bellesa de les vostres muntanyes i amb l'entusiasme dels seus habitants és per a mi l'ocasió de mesurar la qualitat dels lligams que uneixen el poble d'Andorra al seu copríncep francès.

Coneixia la fidelitat del vostre afecte per haver rebut moltes vegades a l'Elisi els vostres representants des que la meva elecció a la Presidència de la República Francesa ha fet de mi, per la meva funció, el successor dels comtes de Foix. Però és commovedor per a mi de rebre'n aquí el testimoni popular.

La vostra fidelitat no expressa el vassallatge a una autoritat exterior i llunyana. Expressa el convenciment que la sobirania dels coprínceps va ser al llarg d'aquests set segles la primera garantia de les vostres llibertats, i el sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat. Si acullo amb molt de gust l'afectuós homenatge, és perquè tradueix l'orgull del que sou i del que voleu continuar sent.

Situat per la geografia a la frontissa de dues grans nacions, França i Espanya, mantenint amb elles els múltiples lligams de veïnatge i d'amistat, participant a les seves cultures i als seus desenvolupaments, el poble de les valls no és pas gens distint ni dependent de l'una i de l'altra. Té la seva història i la seva vida pròpia, té les seves velles i sàvies institucions i pretén preservar-les. Li han valgut segles de pau dins la nostra Europa destrossada per les guerres i li asseguraran avui dia una envejable prosperitat.

Però no he vingut únicament per dir-vos com estic de commogut per les proves del vostre afecte. Desitjo també manifestar-vos, recorrent els carrers de les vostres parròquies i entrevistant-me amb els vostres representants, l'estima i l'afecte que sento pel poble d'Andorra, l'atenció i l'interès que, d'acord amb el copríncep episcopal, tinc pels vostres problemes, i finalment la preocupació que tinc d'estar al corrent de les vostres preocupacions i de les vostres aspiracions.

Els coprínceps no són únicament els garants de la permanència i de la unitat andorranes, són també els responsables del seu progrés. En la història de les valls, la tradició no ha significat mai l'immobilisme.

És particularment veritat avui dia tenint en compte l'evolució positiva i ràpida d'Andorra. La seva població ha estat multiplicada per sis des del principi de segle; la seva economia, no fa gaire totalment rural, s'ha diversificat; la seva prosperitat s'ha incrementat.

A aquesta modernització de les condicions i del marc de vida ha de correspondre una adaptació del costums, dels processos i de les institucions. És el que jo diria, amb una expressió que he utilitzat en la meva altra funció, la de president de la República Francesa, "l'adaptació dins la continuïtat".

Els Coprínceps, en estreta col·laboració amb el Consell General, ja s'hi han esforçat en diversos àmbits. Han adoptat un marc modern definint la nacionalitat andorrana; han donat la seva sanció a un Reglament sobre les taxes d'entrada de mercaderies; han dut a terme la reestructuració del pressupost andorrà. Paral·lelament, la creació d'una nova parròquia per primera vegada des del segle IX i l'allargament del mandat dels Consells han contribuït a un equilibri més gran de la democràcia andorrana.

Sentim, però, que, més enllà d'aquestes reformes útils i necessàries, s'imposa una reflexió conjunta per adaptar les institucions andorranes a les necessitats del nostre temps i a les aspiracions del poble de les valls.

Aquesta reflexió s'ha desenvolupat en primer lloc a iniciativa del Molt Il·lustre Consell General i en el marc de les vostres parròquies. Continuarà ara al nivell dels coprínceps. Tinc la intenció de dedicar-m'hi avui mateix amb el copríncep episcopal, al qual remetré un document escrit informant de les primeres conclusions del copríncep francès.

Tinc bona esperança que al terme d'aquesta concertació sabrem trobar tots junts les fórmules que responen tant als interessos permanents com a les necessitats actuals d'Andorra. Els nostres objectius són, en efecte, comuns. Es tracta de preservar l'essencial de les tradicions que des dels llunyans Pariatges garanteixen la personalitat andorrana tot creant les condicions d'una gestió més eficaç i d'una participació més responsable del poble andorrà en els assumptes del país.

Si hi arribem, com d'altra banda n'estic convençut, haurem franquejat una etapa decisiva i haurem obert a un Principat amb set segles d'antiguitat les perspectives d'una joventut nova i duradora.

No és suficient malgrat tot mantenir la unitat i la permanència d'Andorra assegurant les condicions del seu progrés. Cal, també, a més, permetre-li d'obrir-se al món, i de complir la seva vocació, que no és pas de ser un refugi sinó una cruïlla. La tradició no és l'immobilisme. La independència no és tampoc l'isolament i la solitud.

Des de fa molt de temps, ho sé, les valls han sofert un isolament en el qual durant molts mesos per any, el dur hivern pirinenc les ha tancat. D'altra banda, per una mena de símbol, aquest hivern s'ha despertat, ja fa algunes hores, per fer conèixer al copríncep francès les condicions de vida exactes de la població de les valls. De molt de temps ençà, aquestes valls han sofert d'isolament, però el temps ja no és el mateix, certament, encara que no sigui tan lluny i més d'un d'entre els més grans se'n recordi, en que la dificultat de les comunicacions provocava fins i tot drames. És veritat, però, i es pot constatar que avui els accessos d'Andorra són encara insuficients almenys del costat de França com he pogut constatar jo mateix venint fins aquí.

És per això que em proposo d'impulsar d'aquí al final d'any una reunió entre responsables andorrans i francesos a fi d'estudiar, en els aspectes tècnics i financers, els mitjans per crear entre Andorra i França un enllaç fàcil i segur.

L'isolament més greu no és el de la geografia sinó el dels esperits. Els joves andorrans que ens acullen si bé han de poder beneficiar-se de la mateixa manera que els joves dels països veïns de la millor formació i tenir accés a totes les fonts del saber i de la cultura. L'avenir de les valls en depèn. He decidit també de transformar el CES d'Andorra en liceu de ple exercici i vetllaré perquè aquesta transformació sigui realitzada en el termini més curt i dins les millors condicions. Suggereixo que per perpetuar el record d'aquesta jornada, es doni a aquest liceu el nom de Comte de Foix en honor d'aquell que fou el signatari dels Pariatges dels quals celebrem avui el setè centenari i per marcar, al mateix temps, el caràcter particular que haurà de tenir aquest establiment.

Excel·lència, Senyors síndics, Senyors consellers generals, Andorranes i andorrans,

No vull acabar sense dir-vos com estic de commogut per l'amistat del vostre acolliment i com estic d'emocionat per la fidelitat del vostre afecte envers els vostres coprínceps. Per resumir tots els desigs que tinc per l'avenir del Principat i per la felicitat personal de cadascuna i de cadascun d'entre vosaltres, us adreço, de part meva, la salutació tradicional d'Andorra :

"Déu vos guardi, andorrans. Visca Andorra". (expressat en català)