Discurs pronunciat pel Senyor François Mitterrand,
president de la república francesa i copríncep d'Andorra

Andorra la Vella - Plaça del Poble - 26 de setembre de 1986

Andorranes, andorrans,

Vet aquí que sóc entre vosaltres en aquesta bella plaça del Poble d'Andorra la Vella. Les circumstàncies, a França, que m'han obligat a modificar el desenvolupament de la meva visita, fan d'aquesta etapa la primera del meu viatge. Estic content d'aquesta primera cita a les valls i que els que veig per primera vegada siguin tots els que formen el poble andorrà. Conec l'estimació que aquest poble té pel copríncep i vull dir-li que, al mig d'ell, em sento a casa meva al Principat d'Andorra.

Adreço igualment la meva salutació cordial als francesos i als ciutadans dels països amics, que es troben avui en aquesta plaça, que potser han elegit de viure en aquestes valls, per treballar-hi o bé per passar-hi dies feliços.

Aquest país és un bell país : no és gaire extens, certament, però és un dels més antics, un dels més pacífics, un dels més pròspers d'Europa! Heus aquí que fa més de 700 anys que pels Pareatges, el comte de Foix i el bisbe d'Urgell van fer l'acte fundador del Principat. Durant aquests segles, aquest país s'ha beneficiat d'una pau de la qual, arreu no s'ha gaudit gaire. S'han establert relacions fructíferes de confiança amb les dues grans potències veïnes, i els andorrans, gràcies al seu treball, a la seva voluntat, a la seva tenacitat, han transformat les seves valls en un territori pròsper, en el qual la riquesa, em diuen i ho constataré per mi mateix, sobta el visitant. Així, l'estatus secular d'Andorra ha permès als seus habitants d'expressar el seu caràcter dins un clima de pau i d'amistat amb els pobles veïns.

I bé, crec que dins dels seus fonaments, aquest estatus s'adapta a la situació del país.

Tanmateix, en aquesta fi del segle XX, no es pot escapar a la necessitat de tenir en compte dins les institucions, l'economia, la societat, turbulències d'un món que, cada vegada més, modifiquen els comportaments i les relacions humanes.

Una de les qüestions més immediates que se us formulen és com serà l'economia després de l'ampliació de la Comunitat Europea als països ibèrics. Avui, el sistema d'intercanvis no és el mateix amb França i Espanya : demà, Andorra haurà de conèixer un règim harmonitzat, unificat dins de les seves relacions amb la Comunitat. El seu avenir material en depèn, l'organització futura de les seves activitats, la riquesa dels seus habitants. La qüestió concerneix en primer lloc els representants elegits del poble andorrà: el seu Govern, el seu Consell General. Així mateix, crec que el vostre copríncep, que té el privilegi de ser el president d'una de les nacions fundadores del Mercat Comú, d'un dels països la veu dels quals és respectada a Europa i al món, la República Francesa, que ha estat sempre la vostra amiga i, en les seves lleis, ha considerat sempre els andorrans altrament que com a estrangers, si crec que el copríncep pot donar-vos l'ajuda, el suport, potser la veu que permetrà a Andorra ser escoltada i de garantir, dins el respecte de les regles de la Comunitat, la seva prosperitat actual. Entre altres coses, una gran llibertat i una facilitat de circulació dels béns i mercaderies en el si de l'espai europeu hauria de consolidar la qualitat de la vida quotidiana i les facilitats que resulten del vostre treball. Sé que les discussions entre els meus serveis i els del Govern han permès arribar a una àmplia coincidència de punts de vista.

Desitjo que els contactes empresos arreu reïxin ràpidament, de manera que la delegació andorrana, composta pels representants dels coprínceps i els del Govern o del Consell General, pugui anar pròximament a Brussel·les a fi de negociar l'acord indispensable entre la Comunitat i Andorra.

Sapigueu, en tot cas, que el vostre copríncep serà aquí per escoltar les vostres preocupacions i donar-vos suport en l'escena europea.

Però vet aquí que aquestes noves perspectives, les perspectives europees, han recordat si això fes falta, recordat com era també d'essencial la qüestió institucional. He evocat a l'instant el que el vostre estatus tan particular havia aportat de positiu, des de l'edat mitjana, a Andorra. Però tota tradició, per molt positiva que sigui, ha de viure, evolucionar, si no s'endureix. Una reforma institucional ha estat posada en marxa des de 1981.  S'han obtingut resultats : s'ha establert un Govern, han estat definides les relacions del Consell General i del Govern.

En el marc de la justícia, s'està elaborant un codi administratiu i s'està creant un tribunal contenciós i fiscal, i expresso una vegada més el desig d'una conclusió ràpida dels treballs preparatoris.

Totes aquestes reformes representen molts passos dins l'establiment d'institucions, en el qual l'organització recau sobre la idea d'aquesta separació de poders tan necessària en la democràcia. Però cal anar més lluny, i la tasca que espera malauradament al conjunt de responsables andorrans és la delimitació, l'aclariment necessari de competències dels uns i dels altres.

Sapigueu que el president de la República Francesa, copríncep d'Andorra, no veu, per la seva banda, més que avantatges en el fet que les atribucions dels diferents poders siguin clarament definides.

Un país, senyores i senyors, un país, en primer lloc, són els seus ciutadans, i la terra en la qual la història els ha reunit, i en el cas d'Andorra, on els drets de la natura han estat respectats, un territori impregnat d'una forta bellesa, la dels Pirineus.

L'objectiu mateix de l'acció dels responsables del Principat, a tots els nivells –i creieu-ho, és la meva preocupació- ha de ser l'existència d'una societat en el si de la qual es viu a gust, en el si de la qual les dones i els homes que la componen se senten lliures, solidaris, amb seguretat, oberts a la resta del món.

Ho sabem bé, la llibertat regna dins les valls. Doncs bé, s'ha de desenvolupar per tot arreu on això és possible. Al lloc de treball, al si de les comunitats humanes. I el dret de vot atorgat als joves andorrans a partir dels 18 anys representa un avanç positiu en aquest sentit.

La solidaritat, per naturalesa, és l'única que pot crear una autèntica seguretat, ja que aquesta resulta del sentiment de cadascú de veure justament reconegut el seu lloc en el si de la societat, d'obtenir una retribució equitable i un socors legal eficaç com a treballador, una protecció social raonable contra els perills de la vida, com ara la malaltia o bé la vellesa.

L'obertura al món exterior és vital per a les valls i els seus habitants. És un dels objectius, al mateix temps que el desenvolupament de la personalitat andorrana, de l'ensenyament impartit a les escoles i al liceu del copríncep, que visitaré després.

Aquesta obertura exigeix també enllaços còmodes per als transports. Sé que el Govern del Principat té previst emprendre en un futur pròxim la construcció del túnel d'Envalira, que facilitarà les comunicacions terrestres amb França. I he demanat al Govern francès d'emprendre, per la seva banda, els treballs necessaris per a les vies d'enllaç a la xarxa de carreteres nacionals.

Andorranes, andorrans, el vostre país es troba avui en un moment important de la seva història. Un moment en què sorgeixen les qüestions, els dubtes, les inquietuds, potser més que mai, però també l'esperança!

Conec, per imatges, la sòbria audàcia de l'arquitectura del vostre santuari nacional, Nostra Senyora de Meritxell, i penso que heu tingut raó de donar aquest aspecte, tan representatiu de l'esperit del nostre temps, a un culte en el qual s'arrela una àmplia part de la vostra personalitat. Heu estat audaços en la fidelitat.

I jo, copríncep vostre, vull compartir aquesta audàcia per Andorra, l'Andorra futura, fidel a l'Andorra modelada pels segles : el que tenim al nostre entorn, el que representeu, senyores i senyors, l'Andorra que cal construir, sobre la base d'un passat respectable, i d'un passat que estimeu. Com acabar d'altra manera que dient molt simplement :

Visca Andorra! (expressat en català)

Discurs pronunciat pel Senyor François Mitterrand,
president de la república francesa i copríncep d'Andorra

Andorra la Vella - Casa de la Vall - 26 de setembre de 1986

Molt il·lustres senyor síndic general,
Senyor subsíndic,
Senyors consellers,
Molt il·lustres senyors cap i membres del Govern

Tinc una gran satisfacció d'haver pogut finalment fer realitat un projecte que acaricio des de fa cinc anys, visitar Andorra, a la vegada per trobar directament el seu poble i per respondre a les vostres apressants i amicals sol·licituds. Em sap greu, ho sabeu, d'haver hagut de modificar el meu programa, però espero que el podrem reorganitzar aquesta tarda per poder compensar una mica el que ha hagut de ser canviat.

Senyor síndic general, a vós, que acabeu de pronunciar unes paraules que m'han commogut, i particularment pel que fa a la situació de França, us ho vull agrair. Sóc entre vosaltres, en aquesta venerable Casa de la Vall, preservada amb devoció de l'erosió del temps, i on s'ha forjat al llarg de generacions la realitat andorrana, el seu caràcter particular.

Acabeu de traduir, senyor síndic general, els sentiments de fidelitat del poble andorrà al seu copríncep i, a través d'ell, a les seves institucions, llegades pels segles. I sento profundament, creieu-ho sincerament, el privilegi d'aquesta relació directa amb vosaltres, en el vostre marc de vida.

Quina llàstima, però, que París sigui tan lluny! Paradoxa de la geografia, cal més temps per arribar a Andorra des de la capital francesa que a la majoria de les altres capitals europees! Però el viatge val la pena. I sento una enveja sana –pecat venial pel qual demanaré absolució, davant el retrat del Sant Pare!- respecte al copríncep episcopal, a qui la proximitat de la seu episcopal permet de mantenir contactes més freqüents amb les vostres comunitats.

Des d'aquesta assemblea, li adreço des d'ara els sentiments d'estima i de consideració que tindré el gust de presentar-li de viva veu arran de la nostra trobada de més tard.

Malgrat aquesta relativa llunyania geogràfica, les vostres preocupacions, ho sabeu, em són familiars, gràcies en particular al meu veguer, i al meu delegat permanent, que vetllen per tenir-me fidelment informat, gràcies també a les entrevistes que he pogut mantenir amb vós mateix, senyor síndic general, i amb vós, senyor cap de govern, que estic content de saludar en aquest eminent entorn, així com al conjunt dels membres del Govern.

Andorra ha conegut –ho he recordat abans, a la plaça del Poble- en el curs d'aquests trenta últims anys, una evolució econòmica fulgurant, que s'ha convertit en un canvi benèfic en certs aspectes, però igualment generador de noves dificultats.

Un esdeveniment major, independent de la vostra voluntat, que s'inscriu en el fil de la història : l'ampliació de la Comunitat Europea amb Espanya i Portugal, ha pogut igualment semblar-vos com un risc de desequilibri dels vostres intercanvis comercials.

Diverses vegades, el cap de Govern m'ha comunicat les vostres preocupacions, a París. I acabeu de recordar-me-les, senyor síndic general.

La posició que defenso, i que he recordat en tota circumstància, és clara : cal mantenir els fonaments de la prosperitat andorrana dins el respecte dels reglaments comunitaris.

Crec que les primeres conclusions a les quals han portat les discussions entre els meus serveis i el Govern responent a aquest objectiu, preveien en particular una àmplia llibertat dels intercanvis en el si de l'espai constituït per Andorra i la Comunitat. Això, evidentment, dins el marc d'una certa disciplina comunitària.

A partir del moment en què les vostres reunions amb la part espanyola hauran arribat a un resultat anàleg recollint l'aprovació de Sa Excel·lència el Copríncep Episcopal, un acord tripartit podrà emprendre's entre el vostre Govern i els serveis dels dos coprínceps, a fi de concertar la posició que defensarem conjuntament a Brussel·les en favor dels interessos del Principat.

Tornem, si us plau, a l'evolució interna d'Andorra.

Gràcies al desenvolupament del turisme i de les activitats comercials, que heu sabut promoure amb intel·ligència i tenacitat aquest país, petit per la mesura però gran pel dinamisme dels seus habitants, s'ha elevat en una generació al nivell dels països europeus d'alta renda nacional. La tradicional societat agrícola i patriarcal s'ha substituït per una economia moderna, centrada en els sectors terciaris i, fins i tot, el llenguatge informàtic, que cal esmentar aquí. Vegeu doncs els aspectes benèfics, dels qual me n'alegro.

Una metamorfosi portada a un tal ritme no podia deixar d'engendrar distorsions en els àmbits demogràfic, social i institucional :

- Desequilibri demogràfic : una quarta part de nacionals, tres quartes parts de residents estrangers, amb el corol·lari de disparitats socials i polítiques, a les quals tanmateix s'haurà de trobar una solució raonable, dins l'esperit d'equitat.

- Necessitat d'un gran esforç d'inversió en benefici d'equipaments públics, que us conduirà potser a preguntar-vos sobre el sistema fiscal a fixar en el futur.

- Finalment, i sobretot, demores i retards dins la necessària adaptació de les institucions a la societat moderna que heu sabut bastir.

En sóc conscient, ja he tingut l'ocasió de declarar que em lamento que la reforma posada en marxa al gener de 1981 no avanci més ràpidament.

Certament –ho he recordat abans davant el poble- les tasques de l'Executiu, antigament competència del Consell General, han estat transferides al Govern. Les atribucions d'aquests dos òrgans han estat delimitades. Queden pendents la publicació del Codi de l'Administració i la posada en funcionament del Tribunal Administratiu i Fiscal, que permetran de substituir processos una mica envellits per un control jurisdiccional de l'Administració pública, pedra de toc de tot sistema democràtic. Queda potser preguntar-se també sobre la qüestió d'un sistema electoral susceptible de recollir l'opinió de la majoria dels andorrans.

Finalment, desitjo que es procedeixi amb la claredat en la repartició de les competències entre els diversos òrgans institucionals; no ho repetiré, ho he indicat fa un moment.

Però si cal anar cap endavant d'aquesta manera, no estic segur que, per l'interès d'Andorra, s'hagi de cremar l'etapa actual, ni de tallar les arrels tradicionals que són la base d'un estatus del qual el Principat ha tret, segons sembla, i treu encara, nombrosos beneficis. Com a president de la República Francesa, i en conseqüència, copríncep d'Andorra durant el meu mandat, estic, pel que fa a mi, obert a qualsevol solució sempre que sigui positiva per a Andorra i que evidentment sigui compatible amb les institucions pròpies de la nostra República, de la qual sóc el garant i el primer servidor.

Els lligams estrets que uneixen andorrans i francesos, forjats per segles de veïnatge, subsistiran si ho desitgem. Tot ciutadà andorrà es beneficia de l'estatus de resident privilegiat a França, de tots els drets cívics excepte del dret de vot, té la possibilitat de servir dins la funció pública francesa, i d'exercir qualsevol professió liberal. Crec que no m'equivoco afirmant que es tracta d'un cas únic al món, l'exemple de les relacions excepcionals que s'han establert entre nosaltres i que troben la seva justificació més enllà del fet que el cap de l'Estat francès sigui un dels vostres dos coprínceps. És un tema de reflexió que sotmeto a la vostra Assemblea.

Espero haver respost a l'essencial de les vostres preocupacions. El diàleg continuarà després que ens haguem separat.

El que he subratllat abans davant els ciutadans andorrans ha estat que el Principat havia arribat en un moment molt important de la seva història. Afegeixo, per a vosaltres, que les dificultats inherents a un tal període poden i seran superades, gràcies a la intel·ligència dels responsables polítics formats en àmplies disciplines, gràcies a llur capacitat de decidir, aquesta capacitat de distingir, entre diversos camins oberts, el que és bo per a l'avenir del país, el que és conforme als seus interessos.

Us agraeixo la vostra acollida.

Visca Andorra! (expressat en català)

Discurs pronunciat pel Senyor François Mitterrand,
president de la república francesa i copríncep d'Andorra

Andorra la Vella - Plaça del Poble - 26 d'octubre de 1993
 

Monsenyor,
Senyor síndic general,
Senyor cap de Govern,
Senyores i senyors representants i membres del Govern,

Responc en aquest dia a la invitació que se'm va fer amb motiu de la signatura de la Constitució, ara fa uns mesos. Aquí em teniu doncs, un altre cop entre vosaltres.

Us he de dir que estic molt content de retrobar, en aquesta ocasió simbòlica, l'afecte de la vostra acollida i la majestuositat del paisatge de les valls d'Andorra. Durant la meva primera visita, el 1986, ja vaig sentir aquesta comunió permanent entre el poble andorrà, la seva terra i les seves tradicions. És aquesta força la que us ha permès caminar per la història i us ha portat a dirigir decididament el vostre futur dins el concert dels estats on, des d'ara, Andorra té el seu lloc.

He de dir que al llarg d'aquests anys, és a dir, des de fa més de 12 anys, he pogut mantenir amb tots els responsables d'Andorra immillorables relacions i que em satisfà veure tots aquests representants tirar endavant i finalment aconseguir el resultat que celebrem avui.

Fa set anys, en efecte, mentre feia en aquest indret el balanç de les reformes iniciades, vaig evocar la possibilitat de franquejar una etapa més, una etapa cap a la sobirania del Principat, i vaig subratllar que la decisió pertanyia al poble i als seus representants. Aquesta voluntat s'ha expressat sense ambigüitats i el Principat d'Andorra, Estat de dret sobirà, és actualment reconegut per tots. Cadascun de vosaltres es pot sentir orgullós d'aquest reconeixement ja que el camí no estava exempt de dificultats.

És de justícia retre un solemne homenatge a totes aquelles i a tots aquells que han participat en aquesta tasca fonamental i a tots els andorrans que, pel seu sufragi lliure, han triat el seu futur.

Ara, les institucions es posen en marxa, el Consell General porta a terme una feixuga tasca legislativa segons el mandat que li dóna la Constitució. El Consell Superior de la Justícia, garant de la seva independència, ja és actualment en funcionament. Demà es posarà en marxa el Tribunal Constitucional per assegurar el seu paper de pedra angular de les institucions que li atorga la Constitució. Després vindran les eleccions de desembre. Els responsables que surtin de l'escrutini tindran molta feina perquè l'exercici de la sobirania interna i internacional és una molt forta responsabilitat.

En l'aspecte intern, és clar, la situació econòmica d'Andorra, després del període de creixement impressionant de les últimes dècades, ha de tenir en compte una evolució menys favorable, molt influenciada pel context general d'Europa, que ens afecta a nosaltres mateixos.

Caldrà coratge, lucidesa, ambició també, ja que no hi ha res pitjor que el replegament sobre un mateix, sense oblidar el deure de solidaritat que és el propi de tot estat democràtic i social. Aquestes qualitats no han faltat mai a Andorra, i la seva divisa "Virtus, Unita Fortior" n'indica el camí.

En el terreny internacional, el treball tampoc faltarà. El desenvolupament de les relacions amb els vostres dos veïns i amb Europa representa una prioritat, i com a copríncep hauré de vetllar-hi particularment. S'han establert acords internacionals amb Espanya i França, com per exemple en matèria d'educació o sobre les relacions duaneres amb la Comunitat Econòmica Europea.

El tractat trilateral signat entre el Principat d'Andorra, la República Francesa i el Regne d'Espanya, que està en procés de ratificació, estableix clarament el marc de les futures relacions a establir o a desenvolupar.

En nombrosos terrenys pràctics -circulació de persones, reconeixement de diplomes, etc.- es tractarà sobretot de traduir en forma de tractats internacionals les pràctiques ja existents nascudes de les nostres relacions i tradicions mútues. I després caldrà anar més enllà, i per això, les relacions bilaterals o trilaterals entre governs s'hauran d'intensificar. Nosaltres us hi ajudarem, Monsenyor el Copríncep i jo mateix, ja que si hem arribat fins aquí és també perquè hem aconseguit una bona entesa constructiva més enllà de les nostres excel·lents relacions personals.

Tot això ha de concórrer en l'emergència del nou Estat, de la seva cultura, de la seva història, poc conegudes segons el meu parer.

I és així com Andorra trobarà al si d'Europa el lloc que li pertoca.

L'existència, senyores i senyors, de petits estats independents és una de les riqueses d'Europa. I heu de contribuir a desenvolupar-la.

Per la seva originalitat, per la seva antiguitat, el Principat és designat a fer viure aquesta originalitat dels altres petits estats que són portadors d'un missatge particular, ric en ensenyament, dins el concert de les nacions en el qual entreu.

Andorra ha escollit fundar aquestes institucions noves basades en uns valors estimats i que ho són per mi també, com per tots els demòcrates : la sobirania popular, la independència dels poders, la justícia i alhora el respecte dels drets humans.

Aquests principis han d'inspirar permanentment aquells a qui el poble ha confiat la missió, al capdavant dels quals hi ha els coprínceps. Però l'últim garant, en bona democràcia, és el poble andorrà , és a dir vosaltres mateixos, senyores i senyors.

Visca Andorra (expressat en francès)
Visca Andorra (expressat en català)