Discurs pronunciat pel Senyor Jacques Chirac,
president de la república francesa i copríncep d'Andorra

Andorra la Vella - Casa de la Vall - 16 de setembre de 1997

Senyor síndic general,
Senyor subsíndic,
Senyora i senyors consellers,
Senyor cap de Govern,
Senyores, senyors,

Sóc molt sensible a l'acolliment calorós que m'heu volgut oferir, així com a les paraules tant amables que m'acabeu d'adreçar, senyor síndic general, i us ho agraeixo.

És el meu primer viatge a Andorra des de la meva elecció a la Presidència de la República Francesa.

Si he volgut mantenir, tan bon punt he pogut, el compromís que havia adoptat prop dels vostres representants durant les nostres trobades a París, és per mostrar naturalment tot l'interès que tinc per l'alta funció andorrana que tinc l'honor d'exercir amb el copríncep episcopal, Monsenyor Martí, que he estat particularment content de trobar ahir al vespre; és per manifestar la consideració que tinc pel Principat; és per testimoniar finalment l'estima i l'amistat que sento envers tots els seus habitants.

També em sento profundament joiós de trobar-me entre vosaltres avui en aquesta Casa, en aquesta superba Casa de la Vall, símbol de l'especificitat i de la continuïtat andorranes. On podria jo rebre'n en efecte una imatge més colpidora que en aquest lloc on el temps i els homes les han precisament afaiçonades? Aquí, des de fa segles, la unitat ha trobat la seva expressió en l'exercici del joc democràtic; aquí, les tradicions s'han obert a la modernitat.

Una part molt gran d'aquest mèrit recau en el Consell General, que ha estat sempre un gran actor de la història andorrana. Ha pres, en efecte, una part essencial -i això fa legítim el vostre orgull, senyor síndic general, senyora i senyors consellers-, en una evolució que s'ha realitzat sense crisis, sense traumes, al terme d'un procés llarg iniciat ja fa set segles i que, d'etapa en etapa, ha conduït el Consell de la Terra a la Nova Reforma de 1866, i després a la Constitució de 1993.

Avui, Andorra és un Estat sobirà reconegut per la comunitat internacional. Admès en el si de l'Organització de les Nacions Unides, ha encetat relacions diplomàtiques amb un gran nombre de països.

Però aquest jove Estat ha entrat dins el concert de les democràcies modernes sense renegar de les seves tradicions ni dels seus valors. En prenc com a prova l'estatus particular, del tot original, de coprincipat parlamentari elegit pels andorrans.

És una herència de la història. Però hi veig també una manifestació evident de l'estimació i de la confiança que els andorrans alimenten envers els seus coprínceps, dels quals han fet constitucionalment els garants de la continuïtat i de la independència andorranes, i que es fan càrrec a aquest títol de mantenir l'esperit de paritat i d'equilibri que ha de prevaler dins el joc d'influències al centre del qual Andorra s'ha trobat sempre.

Complir aquestes funcions és un gran honor per a mi i estic agraït d'aquesta estimació i d'aquesta confiança que testimonien els andorrans al seu copríncep francès, com a l'altre, naturalment : estigueu convençuts que, tal com m'hi he compromès per escrit prenent les meves funcions, tal com ho he fet des de fa dos anys i mig, continuaré assumint la meva tasca dins el respecte més estricte de la Carta constitucional, no cal ni dir-ho. Ho faig i ho faré íntegrament pel que fa a les responsabilitats que aquesta em confia i que heu volgut, tot vetllant escrupolosament per no interferir de cap manera en el funcionament quotidià de la democràcia andorrana.

La vostra Constitució té quatre anys : a la vista de la vostra extensa història, quatre anys representen ben poc; sembla però haver-n'hi prou per apreciar des d'ara el bon funcionament dels nous mecanismes que regulen les institucions andorranes.

Aquests quatre anys, que han estat marcats per una intensa activitat institucional, han permès de constatar l'harmonia i l'eficàcia dels funcionaments que ha posat en marxa. Cada institució, efectivament, que sigui recentment creada o que hagi vist les seves atribucions seculars modificades, ha desenvolupat plenament el seu paper dins el respecte de les disposicions establertes per la Constitució.

El Consell General ha conegut una àmplia activitat legislativa i ha complert la seva missió de control respecte de l'activitat governamental. Ha establert contactes fructuosos amb els altres parlaments, i en el si de la Unió Interparlamentària especialment. Ho ha fet també participant activament en les sessions del Consell d'Europa.

Els governs que s'han succeït han conduït la política interior d'Andorra i s'han esforçat a desenvolupar una gran activitat en el pla internacional.

Sobre el recurs dels coprínceps, del Govern, de les parròquies, i fins i tot d'altres institucions o simples particulars, el Tribunal Constitucional ha estat portat a pronunciar-se sobre la conformitat a la Constitució de lleis o de decisions judicials. Ha contribuït així a definir millor el marc general del nou Estat de dret andorrà.

El Consell Superior de la Justícia, sobre el qual recau el funcionament de la institució judicial, i que s'encarrega de vetllar per la independència d'aquesta institució, ha permès a la justícia d'adaptar-se al seu nou règim.

Les parròquies finalment, de les quals se sap la importància i la vitalitat, han assumit plenament les seves prerrogatives i han aplicat eficaçment les noves competències que la Constitució i la llei els atribueixen.

Totes aquestes transformacions s'han realitzat sense crisi; no han suscitat tampoc cap paràlisi de les institucions com les que va poder conèixer Andorra en el passat. Aquest èxit constitueix un enorme motiu de satisfacció del qual els andorrans poden felicitar-se i del qual jo sóc el primer a alegrar-me. Cada dia que passa es consoliden amb escreix aquestes institucions. L'experiència adquirida amb el temps els permet d'assumir plenament la seva funció i de participar en el reforçament harmoniós de la democràcia andorrana.

Tot no s'acaba, però, aquí si Andorra vol aplicar concretament el que ha sabut establir en el pla dels principis en el seu text fonamental. Aquesta ambició és exigent. La tasca del legislador és encara important i nombrosos punts de la Constitució, especialment del seu títol II, queden per desenvolupar. Però aquestes exigències, ho sabeu, senyor síndic general, senyora, senyors consellers, són l'expressió mateixa d'una democràcia viva, sana, en plena expansió. Us correspon des d'ara, com correspon al Govern i al poble andorrà, de portar, amb tota sobirania, aquesta democràcia cap a la seva plena expansió i la seva adaptació permanent a la nostra història.

Per aconseguir aquest objectiu, Andorra disposa de trumfos excepcionals, que son la ponderació, el sentit de la responsabilitat i la capacitat d'adaptació que Andorra ha sabut demostrar sempre. També estic convençut que els andorrans, fidels a la seva divisa, donaran el màxim d'ells mateixos, amb aquesta saviesa que ha presidit durant set segles el destí pacífic del Principat, que, en certs aspectes, podria ser mencionat com exemple de les democràcies.

Sapigueu que el copríncep francès us dóna, naturalment, el seu suport : he vingut a expressar-vos-ho de viva veu, amb el meu encoratjament més calorós i més amical.

Visca Andorra! (expressat en català)
 
 

Discurs pronunciat pel Senyor Jacques Chirac,
president de la república francesa i copríncep d'Andorra

Andorra la Vella - Plaça del Poble - 16 de setembre de 1997

Senyor cap de Govern,
Senyor síndic general,
Senyores, senyors,
Benvolguts amics d'Andorra,

A mitjan segle XII, un poeta occità que va passar la seva joventut en una fortalesa imponent i austera enlairada sobre una altura abrupta i superba de la Corresa, va començar així la més cèlebre de les seves cançons : "Tinc el cor ple de joia…"

Si evoco en aquesta plaça del Poble, al cor d'Andorra la Vella, la vostra capital, l'atractiva figura de Bernat de Ventadour, és per expressar el que sento avui. La bellesa de les vostres valls, la calor de la vostra acollida es conjuguen per donar a aquests moments, per mi, una intensitat peculiar. Us en dono les gràcies des del fons del cor, com també en dono les gràcies, naturalment, a les autoritats del Principat.

La vostra acollida m'impressiona encara més perquè he anhelat aquesta trobada. He volgut, amb motiu de la primera visita que faig a Andorra des de la meva elecció a la Presidència de la República, testimoniar- vos personalment l'interès que tinc pel Principat, l'interès que tinc, amb estima i respecte, amb amistat també, pels seus habitants. Sí, em sento feliç de saludar-vos, andorranes i andorrans, vosaltres que sou l'ànima d'aquestes valls; vosaltres també, residents a Andorra, francesos –els meus altres compatriotes- o ciutadans d'altres països, amics en general, que heu escollit establir-vos i treballar en aquest enclavament de pau, de serenitat, de democràcia i de prosperitat que constitueix l'Estat d'Andorra.

L'entrevista que vaig poder mantenir ahir, en arribar, amb el copríncep episcopal, m'ha donat l'oportunitat d'apreciar la nostra entesa en l'exercici de la responsabilitat conjunta que ens confereix la Constitució de la qual us vau dotar el 14 de març del 1993. És la mateixa qualitat de relació que havia sentit durant els nombrosos contactes que he tingut a París amb els vostres dirigents des que vaig accedir a la Presidència, i que puc mesurar avui dia, de manera concreta i directa.

Aquest respecte mutu, aquesta comprensió, aquest reconeixement del paper atorgat a cadascú, però també aquestes relacions amarades de senzillesa i cordialitat donen a la meva visita un atractiu particular i reforcen l'interès que sento per descobrir el vostre bell Principat.

Havia expressat el desig d'anar, durant aquests dos dies, a cadascuna de les vostres parròquies. Si he volgut conèixer Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes és perquè he volgut captar, comprendre millor, amb motiu d'aquest primer viatge, la veritable realitat andorrana, una realitat que es deixa aproximar únicament si hom va a trobar-la. No hi ha res que valgui tant com el contacte personal i directe per anar més enllà de les imatges preconcebudes. El que descobreixo em confirma quanta raó tenia de venir al vostre país, d'acostar-me als seus habitants.

Descobreixo, de fet, un país molt vell, del qual els habitants són portadors de tradicions i de valors profundament ancorats dins una història mil·lenària; amb una forta cultura, una gran identitat, descobreixo un Estat molt jove, el més jove d'Europa, la població del qual està oberta vers l'avenir i vers l'exterior; descobreixo un país i un poble, orgullós del seu passat, que han escollit de fer evolucionar d'una manera original una herència multisecular de costums i de regles, per entrar amb bon peu en la modernitat.

Tota la clarividència, la saviesa i la lucidesa, aquesta diligència, la vostra diligència, que els coprínceps, aleshores sobirans, han encoratjat i sostingut, va acabar amb l'adopció de la Constitució que fa avui dia d'Andorra un Estat de dret, una democràcia en la qual el poble és sobirà, alhora que un Coprincipat parlamentari veritablement independent.

Ben integrat dins un entorn regional molt obert i amistós, Andorra és ara un Estat plenament reconegut per la comunitat internacional, on té el paper que li pertoca, ja que és present en les més altes instàncies mundials i també perquè, avui dia, un bon nombre de països han volgut encetar amb Andorra relacions diplomàtiques.

Ja fa quatre anys que es va adoptar la Constitució. Aquests quatre anys representen un període prou llarg de temps per fer-ne una valoració, per apreciar-ne el funcionament. Han posat en evidència la pràctica harmoniosa i eficaç que se n'ha fet i que respon als desigs dels andorrans i que respon també, sense cap mena de dubte, a les esperances dels coprínceps.

Aquesta valoració, la vostra valoració, confirma que el fet de superar aquesta etapa històrica no solament era oportú, sinó que ha estat ben rebuda; aquesta etapa, des del marc institucional heretat dels Pariatges del segle XIII, ha permès a Andorra d'accedir sense crisi i sense ensurts a una sobirania plena i total.

És natural que aquest èxit ompli els andorrans d'un orgull legítim. Ho entenc i me n'alegro.

Però, benvolguts amics andorrans, aquesta nova situació institucional us confereix també, al costat de nous drets, unes responsabilitats noves de les quals solament l'exercici rigorós assentarà en el temps la imatge d'Andorra i la seva credibilitat internacional. Jo sé que en teniu una consciència viva i exigent. Aquestes responsabilitats s'exerceixen respecte dels andorrans de soca-rel, dels estrangers que resideixen a Andorra, però també dels estats veïns i de tota la comunitat internacional. S'exerceixen de manera constant, al més a prop de les realitats quotidianes. Exigeixen una vigilància particular. En el decurs d'aquests quatre anys, els vostres dirigents han mostrat de manera exemplar que vosaltres teniu totes les qualitats necessàries per assumir perfectament totes aquestes responsabilitats.

Vosaltres sabeu també que la sobirania no s'exerceix únicament a través de les capacitats polítiques i jurídiques atorgades a un estat, sinó que es recolzen també en les realitats econòmiques i culturals. Aquestes evolucionen molt ràpidament en el món actual i dominar-les no és gens fàcil. És tanmateix indispensable perquè aquesta sobirania s'exerceixi de manera plena i total. Vosaltres també hi sou molt sensibles, ho sé i ho he constatat en les entrevistes que he mantingut amb els vostres dirigents. En prenc com a prova l'elecció que heu fet : accedir a la sobirania mantenint la institució tan peculiar dels coprínceps constitueix un arranjament subtil que subratlla la preocupació real amb la qual vetlleu per guardar una paritat i un just equilibri entre les influències que, al llarg de mil anys, han irrigat les vostres valls.

Tinc l'honor de ser copríncep d'Andorra des que vaig ser elegit per a la Presidència de la República Francesa. Aquest títol és per mi un testimoni de la confiança que voleu donar al cap de l'Estat francès. M'imposa a mi també unes obligacions de les quals no defugiré : en el primer pla d'aquestes obligacions figura la responsabilitat de vetllar per l'equilibri tradicional de les relacions entre Andorra i els seus veïns.

Tinc, per la meva banda, una concepció important d'aquesta responsabilitat, en la qual veig la necessitat de reforçar els lligams de tota mena que hi ha entre el Principat i França. Estic, efectivament, convençut del seu arrelament i de l'interès mutu que podem trobar-hi. Lligams que s'han expressat en tots els temps, com ho testimonia la presència a Andorra de la llengua, de la cultura i de l'ensenyament francès, que continuen manifestant-se a través de nombrosos intercanvis entre els homes i les economies; però són lligams que avui dia cal que estrenyem, que han d'anar més enllà de les referències històriques, per antigues i nobles que siguin. Han de trobar una traducció concreta dins els projectes comuns i dins una cooperació econòmica activa i equilibrada.

És a més a més a aquest preu que serà preservada la identitat tan específica i tan rica d'Andorra, una identitat que avui ha d'afirmar-se respecte de les evolucions demogràfiques.

Els andorrans són avui els únics amos de llur destí i a ells els pertany el dret de manifestar les seves aspiracions, les seves consecucions i d'acomplir la seva voluntat.

Són també amos del seu destí en tots els altres dominis i han de plantar cara a qualsevol qüestió : siguin les que concerneixen el model de societat que vosaltres desitgeu, siguin les opcions que vosaltres triareu en matèria de desenvolupament o fins i tot la natura de les relacions que adoptareu amb la Unió Europea - simple col·laboració, associació o integració-, les vostres tries seran determinants. Ho seran per al vostre esdevenidor i per al del vostre jove Estat, que entrarà així en la "societat de confiança" que, segons la bella expressió d'Alain Peyrefitte, fonamenta els estats moderns i regula les seves relacions.

Benvolguts amics andorrans, tinc la certesa que sabreu trobar respostes adaptades a les exigències de l'esdevenidor, com heu sabut donar-ne una prova magistral en matèria institucional. Heu demostrat clarament en aquesta ocasió com sabeu treure partit d'aquestes bases irreemplaçables que representen la vostra ductilitat i el vostre esperit d'iniciativa. I sé que aquestes mateixes qualitats us permetran de tractar, amb sentit de la responsabilitat i amb la clarividència i la saviesa que heu manifestat sempre, les apostes a llarg termini que s'imposen al vostre Estat. Entre aquestes, em sembla que són avui prioritàries per a Andorra, la defensa sense defallir del seu grandiós medi ambient, la millora de la qualitat de vida, la persistència a l'hora de trencar el seu aïllament –el vostre projecte d'excavació del túnel d'Envalira és una bona iniciativa en aquest sentit-, però també la preservació, amb unes pràctiques rigoroses, inatacables, de la gran reputació comercial i bancària del Principat.

Estigueu segurs que, en allò que em concerneix, estaré sempre al vostre costat tant amb el cor com amb l'esperit, disposat a afavorir les solucions que permetran al Principat d'Andorra trobar el lloc, un lloc imminent, que li correspon en el concert europeu. Participant-hi, al seu nivell, amb l'exemple de democràcia que és capaç de donar a tots, amb bona intel·ligència amb els seus veïns, que són també els seus amics, Espanya i França, el Principat donarà a la seva divisa : "Virtus, Unita, Fortior", una nova dimensió, i aquesta vegada a escala europea. I me n'alegro.

Visca Andorra! (expressat en català)